Projecte per a la Direcció del centre de FPA d’Albocàsser

Projecte per a la Direcció del centre de FPA d’Albocàsser - Centre Penitenciari

a) Descripció i anàlisi de les característiques del centre de FPA d’Albocàsser.
a.1 Situació i context
a.2 Infraestructures
a.3 Perfil de l’alumnat
a.4 Aspectes lingüístics
a.5 Organització temporal
a.6 Organització espacial
a.7 Valoracions mensuals
a.8 Professorat
a.9 Programes formatius
a.10 Òrgans de govern i equips didàctics

b) Objectius bàsics que es pretenen aconseguir amb l’exercici de la funció directiva.
c) Línies d’actuació concretes que permeten la consecució dels objectius.
d) Composició de l’Equip Directiu.
e) Procediments d’avaluació de la gestió directiva i del mateix projecte.
f) Referències bibliogràfiques.

Annex 1 … Objectius generals del PEC del Centre.

a) DESCRIPCIÓ I ANÀLISI DE LES CARACTERÍSTIQUES MÉS RELLEVANTS DEL CENTRE.

a.1 -Situació i context.
L’àmbit d’actuació de l’escola es redueix a l’espai limitat pel Centre Penitenciari Castelló II d’Albocàsser, atenent a la població reclusa de sexe masculí i d’edats i nacionalitats distintes, amb situacions penals molt diverses.
El curs 2010-2011 és el segon any complet de funcionament del centre de formació d’adults del Centre Penitenciari de Castelló II, ja que l’esmentat centre va estar inaugurat el 17 de juny de 2008, i els primers mesos de funcionament se centraren en l’adequació d’infraestructures i dotació de material, per la qual cosa no es va poder portar a terme l’activitat docent.
Albocàsser està ubicat a la comarca de l’Alt Maestrat, a 56 quilòmetres de Castelló.

a.2 -Infraestructures.
La presó d’Albocàsser té al voltant de 1800 interns, distribuïts en 16 dependències modulars. Existeixen 12 mòduls residencials i 4 polivalents, amb 1.008 cel•les en total (72 els residencials i 36 els polivalents), un mòdul de règim tancat amb 70 cel•les, un d’ingressos amb 72, i un mòdul d’infermeria amb 62 llits, que atenen a persones amb patologies cròniques o temporals.
S'està consolidant el procés de diferenciació dels mòduls segons el perfil dels reclusos: el mòdul 9 és l’esportiu; el 14, interns amb trastorns psicològics agreujats pel consum de drogues; el 4, és l’educatiu; el 15 i 16, formen la Unitat Terapèutica i Educativa; el 8, és el dels treballadors, etc.
Aquest centre manté el criteri de “nucli urbà autosuficient” que caracteritza a les infraestructures penitenciaries d’última generació, amb serveis culturals, esportius, sanitaris i productius comunitaris, que cobreixen les necessitats de l’intern.
Castelló II es completa amb un edifici de comunicacions, en què s’ubiquen locutoris, sales de visita de familiars, unes altres per a visites íntimes i un espai per a rodes de reconeixement. En el mòdul d’ingressos s’ha destinat una sala d’actuacions judicials per videoconferència.
A més a més, disposa d’una zona esportiva i cultural (pavelló sociocultural), amb gimnàs, poliesportiu, piscina, biblioteca, aules, sala d’audiovisuals, sala d’actes, despatxos per a la direcció del centre docent; tallers productius i formatius per al treball i formació dels interns; un edifici on està ubicat l’administració i direcció del centre penitenciari i un altre amb els despatxos d’educadors, caps de serveis del funcionariat i altre personal.
Compta amb els últims avenços tecnològics referents a la seguretat, arcs detectors antivandàlics, escàner en els edificis de control d’accessos i ingressos i sistema electrònic de presa d’empremtes.
L’escola està dins del pavelló Sociocultural, on hi ha sis aules, dues sales de professors, una d’audiovisual, l’aula d’informàtica (pertany al centre penitenciari i no és de dotació de la Conselleria), el despatx de cap d’estudis i la secretaria del centre, despatx de direcció, un magatzem, la biblioteca i lavabos per a alumnat i professorat.
En els diferents mòduls hi ha una aula gran amb capacitat per a uns 20 alumnes amb càmera de seguretat, i sales de reunions i magatzems que hem habilitat com a aules a causa de la necessitat pel nombre d’alumnat matriculat durant aquest curs.

a.3 -Perfil de l’alumnat.
L’alumne intern es caracteritza per ser adult amb dificultats per construir processos comunicatius, amb una manca d’hàbits d’estudi, sense una organització temporal, amb respostes negatives front a la frustració...
Moltes construccions de la cultura de la marginalització actuen com a barreres per al desenvolupament de l’autocrítica indispensable per a crear potencials models alternatius.
L’edat mitjana dels reclusos és de 32 anys.
Es detecta un increment considerable d’interns procedents d’altres països, fet que condiciona la nostra acció docent amb l'objectiu de facilitar la integració d’aquestes persones.
Quant al nivell d’instrucció, detectem que hi ha un elevat percentatge que no ha finalitzat l’etapa d’ensenyament obligatori. També hi trobem analfabets, generalment vénen de zones marginals, institucions benèfiques, i presenten un alt grau de desestructuració familiar, indigència i desarrelament afectiu.
Un altre sector amb abandonament dels estudis és el grup consumidor de drogues. Els joves toxicòmans presenten característiques diferenciades del grup anterior. Aquests han finalitzat l’ensenyament primari, han cursat ESO, formació professional, batxillerat. Tenen l’ajut de les famílies, recursos econòmics i possibilitat de rehabilitació.
Un sector molt minoritari té el títol de batxillerat i cursa estudis universitaris, amb un perfil identificatiu d’interns penats per pertànyer a banda armada i funcionariat corrupte (FIES).
Menció a part mereix el grup d’immigrants, amb creences religioses diverses, amb una gran diversitat cultural i de formació. S’originen grups de treball molt heterogenis i això interactua negativament en el funcionament del grup-classe.
En general presenten una gran inestabilitat emocional i un dèficit en habilitats socials (autocontrol, autoestima, baixa tolerància a la frustració...), açò repercuteix en la vida acadèmica ( manca d’hàbits, de constància, etc.)

a.4 - Aspectes lingüístics.
En el centre hi predomina la llengua castellana. Existeix un nombre elevat d’interns de procedència de zones castellanoparlants. El percentatge d’immigrants d’altres països és elevat, com he explicat abans. El funcionariat que treballa al centre penitenciari prové de comunitats autònomes espanyoles castellanoparlants (gallecs, asturians, castellans, andalusos...). Els càrrecs directius i d’administració segueixen la mateixa tònica que el grup anterior. El cas dels interns de zones de la Comunitat Valenciana, com pertanyen a grups socials marginals, generalment usen també el castellà. Aleshores, el grup més homogeni que usa el valencià és el format pel claustre de professors, el personal de neteja i el de serveis.

a.5 - Organització temporal.
Com he fet referència abans, el centre docent està immers en un centre penitenciari, aleshores l’horari del període lectiu està sempre sotmès a la distribució del temps de l’intern. Aquest aspecte de vegades ens limita la nostra tasca docent.
Per al curs vinent volem proposar un canvi quant a les sessions de dimecres a partir de les 12:00 del matí, ja que falten molts d’ells per causes justificades. Setmanalment els ingressen al seu compte diners, i és sempre dimecres a mig matí. Aleshores estan ocupats pagant deutes, cobrant, etc. No acudeixen a les classes, o si ho fan és amb retard. Aquesta qüestió es negociarà en la sessió del Consell Escolar.


a.6 - Organització espacial.
En aquest curs el criteri que hem seguit per als agrupaments ha estat en primer lloc el nivell de l’alumne i en segon el mòdul al qual està adscrit. Si les classes es fan als diferents mòduls, els interns no han d’eixir de l’espai que lliurement poden gaudir. Pel contrari, si ixen a l’aulari del pavelló Sociocultural, cal fer les ordres d’eixida setmanals, autoritzant els alumnes a eixir del mòdul on habiten. Aquesta acció pot causar problemes a nivell de la seguretat.
També hem trobat sempre el suport de la subdirecció de Tractament en l'intent d'ubicar i centralitzar els interns matriculats en uns determinats mòduls i així facilitar l’organització de les classes.
Per al curs vinent hem sol•licitat a la Direcció del centre penitenciari l’augment de la dotació de taules i cadires.

a.7 - Valoracions mensuals.
Una altra característica molt positiva és la participació del professorat en les valoracions mensuals dels interns. Aquest punt ens dóna peu a participar activament en processos concrets de seguiment dels interns del centre penitenciari, donant-li a l’escola la importància que es mereix.

a.8 - Professorat.
Aquest curs 2010-2011 el claustre està format per 10 mestres de primària i 7 professors de secundària. Tenim una matrícula que oscil•la entre 550 i 600 alumnes, amb llista d’espera. Aquest alumnat es va incorporant segons les baixes que es detecten. Ens agradaria poder donar resposta a totes les necessitats d’aquest centre, però caldria augmentar el nombre de professorat.
Un aspecte que pensem es podria solucionar des de l’administració educativa i que ens consta que volen solucionar, és la mobilitat del professorat. El grup d’aquest curs és quasi tot professorat definitiu amb una comissió de serveis al centre penitenciari. A l’abril es demanarà la continuïtat per al proper curs. Però existeix un mombre menor de professorat que són interins. Quasi tots voldrien tornar i seguir en el projecte encetat aquest curs.



a.9 - Programes formatius.
El centre oferta:
• Programa formatiu A: primer i segon cicle
• Programa formatiu E: castellà per a immigrants nivell 0, nivell 1 i nivell 2
• Batxillerat a distància (CEED amb dues professores de l’IES Ribalta) 1r i 2n curs
• Programes formatius J: lectura i escriptura, manualitats, redacció de premsa, animació a la lectura, valencià, anglés, matemàtiques creatives...

PROGRAMA/NIVELL NÚM. ALUMNES GRUPS
Ensenyament reglat 1r CICLE(PF-A) 330 24
Ensenyament reglat 2n CICLE (PF-A) 85 6
Castellà per a immigrants(PF-E) 82 6
Tallers diversos (PF-J) 130 9
Batxillerat 15 1

A més, també publicitem i animen que es matriculen a les proves lliures de l’Escola Oficial d’Idiomes i del Graduat Escolar de Secundària (GES).

Contínuament està variant la matrícula, hi ha molta mobilitat d’interns que ixen en llibertat o permisos i que entren a la presó. Mitjançant la complementació d’una instància ens informen que volen matricular-se a l’escola, els passem una prova, s’anivellen i si hi ha plaça se’ls informa que poden assistir a les classes, si no resten en llista d’espera.


a.10 - Òrgans de govern i equips didàctics mirar a la PGA
El claustre és un espai per a la discussió i la reflexió conjunta que cal potenciar.
El Consell Escolar està format per tres representants del professorat; cinc alumnes; la subdirectora de Tractament, com a representant del Centre Penitenciari; la cap d’estudis; la secretària que actua com a tal i la directora, com a presidenta del l’òrgan màxim de govern.
A més funcionen també els equips de cicle, de nivell i els departaments didàctics.



b) OBJECTIUS BÀSICS QUE ES PRETENEN ACONSEGUIR AMB L’EXERCICI DE LA FUNCIÓ DIRECTIVA.
A més dels establerts en el PEC (annex 1) com a objectius generals del centre en aquest període caldria aconseguir els següents més específics i concrets:

1. Promoure les activitats didàctiques complementàries (tallers).
2. Ampliar la dotació de la biblioteca central del centre penitenciari.
3. Posar en funcionament la totalitat de les biblioteques dels diferents mòduls.
4. Augmentar l’horari del batxillerat a distància.
5. Dotar d’una aula d’Informàtica per part de la Conselleria d’Educació.
6. Ofertar un Programa de Qualificació Professional Inicial.
7. Participar en algun programa de la UE (Grundtvig)
8. Crear i utilitzar un programa informàtic per a l’elaboració de llistes.
9. Promoure la formació de nous seminaris i grups de treballs.
10. Continuar l’elaboració de materials didàctics específics adequant-los a l’alumnat del nostre centre penitenciari.
11. Seguir assistint al seminari del CEFIRE de Gestió de Centres d’FPA.
12. Promoure la bona relació amb les dues institucions: el centre penitenciari i l’escola d’FPA.
13. Fomentar l’assistència del professorat a les reunions dels equips tècnics dels diferents mòduls
14. Revisar els documents següents: PEC i RRI.
15. Elaborar el PCC.
16. Treballar els temes transversals: la coeducació, l’educació vial, la pau, la justícia, el respecte...
17. Fomentar des de l’escola la reinserció.
18. Incrementar els lligams entre el centre i el seu entorn.
19. Retolar les dependencies del mòdul sociocultural segons el Pla d’Evacuació en cas d’una emergència.
20. Possibilitar la formació d’un departament d’orientació.
21. Potenciar l’ús de les aules dels diferents mòduls.
22. Dinamitzar els departaments.
23. Augmentar el mobiliari escolar.
24. Establir un protocol d’actuació específic per al docent atenent a les normes de seguretat del centre penitenciari.
25. Elegir una denominació per al centre de FPA d’Albocàsser.




c) LÍNIES D’ACTUACIÓ CONCRETES QUE PERMETEN LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS.


1. Promoure les activitats didàctiques complementàries (tallers).
Per qüestions obvies de seguretat els alumnes no poden eixir tots a realitzar una exida didàctica, aleshores hem establert com a criteri portar l’activitat al centre penitenciari, i així poden participar la totalitat de l’alumnat.
També es programaran eixides durant el curs, una per trimestre, com a mínim, però sempre supervisat i programat conjuntament amb els equips tècnics de cada mòdul i autoritzat per la subdirecció de Seguretat del centre penitenciari.


2. Ampliar la dotació de la biblioteca del centre penitenciari.
La biblioteca ubicada a l'àrea sociocultural és propietat del centre penitenciari. Creiem que cal unificar recursos i així centralitzar els mitjans dels quals disposem i, amb aquest objectiu, l'escola ha cedit part del seu fons bibliogràfic a la biblioteca central. A més, s’ha demanat una subvenció per a la compra de llibres en llengua catalana a l’Assessoria de Valencià de la Generalitat. També des de l’Organismo Autónomo (depén del Ministeri de l’interior) s’intentarà ampliar la dotació de la biblioteca.

3. Posar en funcionament la totalitat de les biblioteques dels diferents mòduls.
Com hem explicat anteriorment, prioritzem l’ús de les aules al propi mòdul front a l’ús de l’aulari de l’àrea sociocultural per qüestions de seguretat i d’eficiència en la nostra tasca docent diària. Aleshores hi ha una necessitat real per part de l’alumnat d’utilitzar la biblioteca del mòdul per a consulta i com a espai d'estudi i de treball.

4. Augmentar l’horari del batxillerat a distància.
Aquest objectiu ja s’està negociant amb la Inspecció de la Direcció Territorial de Castelló i l’Institut Francesc Ribalta (centre de CEED). Caldria ampliar d’un a dos dies les classes presencials per als alumnes de batxillerat a distància. La matrícula és alta i, a més a més, l’alumnat necessita major tutorització per la manca d’hàbits de treball i estudis.
5. Dotar d’una aula d’Informàtica per part de la Conselleria d’Educació.
Després de la conversa amb la directora general d’Innovació Tecnològica Educativa de la Conselleria d’Educació, estem elaborant un projecte amb les necessitats referents a equipament informàtic (ordinadors per a ús del professorat, aula mòbil, etc.) Desitgem que el curs vinent estiga tot solucionat i en funcionament l’esmentada aula. Cal especificar que tot el material que haja d’entrar a la presó ha d’estar supervisat i autoritzat per la subdirecció de seguretat del centre penitenciari.

6. Ofertar un Programa de Qualificació Professional Inicial.
Seria molt convenient que alguns interns isquen de la presó amb una qualificació, encara que siga inicial, a nivell professional. Després de reunions amb la direcció del centre penitenciari, l'inspector de la Conselleria d’Educació i el professorat de l’escola, s’ha proposat demanar d'engegar el proper curs un PQPI de Jardineria i horticultura o Treballs forestals. Aquesta tria s’ha fet pensant en les infraestructures internes a l’hora de realitzar les pràctiques pertinents, ja que l’alumnat està pres amb tot el que aquest fet comporta.

7. Participar en algun programa de la UE (Grundtvig)
Com a grup preocupat en la millora de la nostra tasca docent pensem que és molt interessant participar en un programa europeu; tant per reforçar la contribució de l’aprenentatge permanent a la cohesió social, el diàleg intercultural, el desenvolupament personal, com per a intercanviar experiències entre col•legues de diferents països i trobar estratègies conjuntes d’actuació.
Ja hem tingut un primer contacte amb una presó turca. Però no hi ha hagut resposta.

8. Crear i utilitzar un programa informàtic per a l’elaboració de llistes.
La població reclusa que estudia és molt variable, hi ha interns que canvien de lloc de residència, és a, dir de mòdul, o inclús de centre penitenciari temporalment (conducció). És un handicap amb el qual ens troben i que torba la tasca diària. Després de constatar aquest curs les dificultats a l’hora de realitzar els llistats diaris dels interns matriculats a l’escola, el coordinador de les TIC del centre està programant un software per a facilitar aquestes accions, tot economitzant esforços i optimitzant la feina del professorat.

9. Promoure la formació de nous seminaris i grups de treballs.
En aquest curs estem portant a terme un seminari d’elaboració de materials per a l’educació vial i també s’han formalitzat dos grups de treball al centre. Pensem que és un espai per a la discussió i reflexió, amb unes possibles conclusions per a conduir-nos pel camí adequat.

10. Continuar l’elaboració de materials didàctics específics adequant-los a l’alumnat del nostre centre penitenciari.
Ens hem adonat que molts dels materials curriculars a l’abast cal adaptar-los al medi on ens troben, la presó. No és una escola normal d’adults. Per això estem convençuts que el material que vertaderament funciona és el que nosaltres mateix elaborem. Cal contextualitzar-los. L’objectiu per part del professorat seria poder editar-los.

11. Seguir assistint al seminari del CEFIRE de Gestió de Centres d’EPA.
És de gran ajuda per a la resolució de problemes, la participació en el seminari que el CEFIRE ha organitzat durant aquest curs 2010-2011 sobre la gestió de centres d’EPA. Crec convenient assistir als propers cursos.

12. Promoure la bona relació amb les dues institucions: el centre penitenciari i l’escola d’EPA.
13. Fomentar l’assistència del professorat a les reunions dels equips tècnics dels diferents mòduls
Quasi diàriament realitzem reunions amb la subdirectora de Tractament, que és de qui depén l’escola, les quals resulten molt fructíferes. Pensem que la bona coordinació és essencial per al bon funcionament del centre docent. També tenim trobades amb la direcció del centre, on la relació ha estat sempre molt cordial i col•laboradora amb les nostres demandes.
Una altra subdirecció amb la qual estem contínuament en contacte és la de Seguretat, per qüestions òbvies.
A banda d’aquestes relacions amb els alts càrrecs de l’organigrama del centre penitenciari, és importantíssim promoure l’assistència a les reunions setmanals amb els distints equips tècnics del mòduls. Ens troben amb una realitat difícil, per això el procés d’organització dels diferents engranatges han d’integrar-se en un tot molt ben coordinat. Els esmentats equips estan formats per representants del funcionariat, educadors, psicòlegs, monitors ocupacionals i esportius, la subdirectora de tractament i els mestres. Durant aquest curs el professorat està formant part d’aquests i està participant en les decisions i actuacions concretes. Açò reverteix positivament en el procés d’ensenyament-aprenentage.

14. Revisar els documents següents: PEC ( RRI)
El PEC és un document consensuat per la comunitat educativa on prevalen els elements de cohesió front els de divisió. Es va aprovar per unanimitat el curs passat. La realitat diària del centre ens obliga a fer revisions i actualitzacions. Aleshores l’avaluarem periòdicament i corregirem les mancances.
Al llarg del present curs s’està revisant el RRI fent les esmenes necessàries des de l’experiència diària per a facilitar la resolució de potencials conflictes.

15. Elaborar el PCC.
El PCC és un element d’ajuda en la presa de decisions relacionades amb els components curriculars. Des de la formació d’un grup de treball o seminari, el curs 2011-2012 es redactarà aquest document rellevant per al bon funcionament del centre. Fomentarem el seguiment de les programacions dels caps dels departaments. Caldria convertir les memòries de final de curs en un instrument d’avaluació real i correcció de les programacions i punt de partida per a l’elaboració del PCC.

16. Treballar els temes transversals: la coeducació, l’educació vial, la pau, la justícia, el respecte...
En qualsevol moment els professionals que treballem a la presó tractem aquests temes transversals, importantíssims en aquest tipus d’alumnat.

17. Fomentar des de l’escola la reinserció.
El paper de l’escola en aquest tema és doble. Vetllem per a aconseguir que assimilen el currículum acadèmic establert per l’educació anomenada “reglada”. D'altra banda, ens trobem amb actuacions que podríem anomenar del currículum ocult. En aquest grup tindríem les accions que permeten refermar conceptes com la motivació, l’empatia, la confiança en ells mateixos, el respecte, la tolerància, la crítica... Per això és tan important la nostra tasca en la reinserció social, cultural i educativa dels interns del centre penitenciari.

18. Incrementar els lligams entre el centre i el seu entorn.
Inclourem en el nostre currículum aquells continguts que ajuden a conèixer les festes, tradicions i en general, la nostra cultura. Potenciarem, en la mesura que es puga, la participació dels interns en activitats culturals i festives que s’organitzen al voltant de la presó (Sant Antoni, setmanes culturals d’Albocàsser...). També les associacions dels pobles del voltant podran entrar i fer partícips a la població reclusa de les seues aportacions culturals.

19. Retolar les dependències del mòdul sociocultural segons el Pla d’Evacuació en cas d’una emergència.
Des de la subdirecció de Seguretat es retolaran les dependències del mòdul sociocultural i front una evacuació forçosa d’emergència, tothom sabrà el ha de fer.

20. Possibilitar la formació d’un departament d’orientació.
Seria molt important i funcional la creació d’un departament d’orientació del centre. Però caldrà esperar a que la normativa vigent així ho establisca.

21. Potenciar l’ús de les aules dels diferents mòduls.
L’hem encetat aquest curs i ha funcionat molt bé, ha sigut possible per la col•laboració de la subdirecció de Tractament que ha acceptat les nostres peticions de mobilitat d’interns que volien estudiar. S’han reunit segons els nivells ofertats en cada mòdul. Esperem seguir aquest camí el curs que ve.

22. Dinamitzar els departaments.
És un moment en que la discussió i el debat tan necessari i fructuós en l’escola, és possible. També és necessari el funcionament dels diferents departament per a que els currículums verticals siguen ben dissenyats i que hi haja una bona coordinació i distribució de continguts.
23. Augmentar el mobiliari escolar.
Malgrat que el nombre de taules, cadires, pissarres pareix suficient, al llarg del curs han anat augmentant els alumnes i ja no disposem de taules suficients per a la demanda que tenim. S’ha demanat a la Direcció del centre penitenciari una nova dotació de mobiliari específic per al curs vinent.

24. Establir un protocol d’actuació específic per al docent atenent a les normes de seguretat del centre penitenciari.
Quan arriba un company docent nou al centre penitenciari, siga per cobrir una baixa o per una altra qüestió, cal informar-lo d’una sèrie de normes d’actuació que desconeix i que són importantíssimes per a la seguretat de qui hi treballem. Pensem que han d’estar redactades, consensuades pel professorat i autoritzades per la Subdirecció de Seguretat. D’aquesta manera, quan arriba una persona que desconeix el funcionament d’una presó, se li informa mitjançant aquest fullet de tot allò més important per poder realitzar correctament la tasca docent sense cap problema de seguretat.

25. Elegir una denominació per al centre de F.P.A. d’Albocàsser.
La recerca d’un nom que siga representatiu per a l’escola és un dels nostres objectius. Amb la participació de tots els sectors de la comunitat educativa s’obrirà un període de consulta. Després se seguiran els passos establerts per la normativa vigent pel canvi de nom del centre de FPA d’Albocàsser.




d) COMPOSICIÓ DE L’EQUIP DIRECTIU
La coneixença del centre, l’entorn, l’alumnat, el Claustre i el Consell Escolar són requisits impres-cindibles per a la bona direcció del centre. Els membres de l’equip que presenta aquesta candidatura estem plenament immersos en el funcionament del centre de FPA ja que aquest curs 2010-2011 som els que formen l’equip que dirigeix l’esmentat centre.

L’equip està format per:


e) PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LA GESTIÓ DIRECTIVA I DEL MATEIX PROJECTE.

L’aplicació efectiva del PEC, el PCC i la resta de projectes i programes necessita d’una avaluació periòdica per tal d'adaptar-los a la realitat del centre mitjançant les modificacions adients. A continuació es detalla un calendari de revisió d’aquests projectes. En l’elaboració s’ha tingut en compte la divisió del curs acadèmic en tres períodes.

CURS 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
AVAL. 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a 1a 2a 3a
PEC Revisió Rev. Rev. Revisió
PCC Aprov. Rev. Rev. Rev.
RRI Revisió Rev. Rev. Rev.
PNL Revisió Rev. Rev. Rev.

Quant a la resta de propostes que hem fet, algunes tenen fixada la seua periodicitat en l’apartat corresponent. En els casos en què no s’especifica, es tracta d’accions contínues al llarg de tot l’any acadèmic.
L’avaluació de la gestió directiva necessita la participació de la comunitat educativa per a augmentar la validesa i l’objectivitat del procés. Aquesta participació es pot canalitzar a través de la recollida d’informació del Claustre i del Consell Escolar i d’aquestes accions:
 Fer un seguiment al llarg de cada curs de quines accions del programa es duen a terme a partir de la informació proporcionada per tota la comunitat educativa.
 Analitzar més profundament al final de cada curs si les propostes del programa s’han complit de manera total o parcial i quin grau de satisfacció en té cada estament de la comunitat educativa.
 Estudiar les dificultats amb què han topat les propostes que no s’han pogut dur a terme i, si escau, redefinir-les o excloure-les del programa
 Identificar les accions no programades que s’han realitzat per respondre a necessitats creades i considerar la conveniència d’incloure-les en el programa de gestió directiva.
 Sistematitzar l’avaluació anual i recollir-la en la memòria de final de curs
 Donar publicitat als resultats entre tota la comunitat perquè el procés d’avaluació siga continu i tinga una eficàcia real.




f) REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
• Projecte Educatiu del Centre i altres documents del centre d’EPA d’Albocàsser.
• II Congreso Nacional de aprendizaje a lo largo de la vida. Ministerio de Educación.Madrid, noviembre 2010.
• Josep Cristià Linares, Eines per a la docència en centres penitenciaris. Col.lecció Eines, 2. Onada edicions.
• Llei 1/95 de Formació de Persones Adultes. Ordre 14 de juny d’organització i funcionament de centres.
• Resolució de 10 de febrer de 2011-Convocatòria del concurs de mèrits pera la selección i el nomenament de directors de centres docents públics de la Ceneralitat Valenciana. Núm. 6464/21.02.2011